SINTESI INDIVIDUAL BLOC III: ESCOLA INCLUSIVA

En aquest enllaç es pot consultar la meva sintesi individual sobre l'escola inclusiva.

https://drive.google.com/file/d/0B4G6llP-Mi1mY3hYVnZsN24wYkk/edit?usp=sharing

SINTESI GRUPAL BLOC II

Estratègies com  a mestres:  

1. Cooperació entre tots els agents educatius: amb les famílies, l’escola i tot el personal del centre, amb la societat i tot el conjunt de serveis que hi ha a l’entorn més proper de l’infant i amb els serveis educatius externs.

ex: treballar en projectes compartits amb les famílies.

2. Tenir en compte als infants en tot moment: atendre’ls, respondre les seves preguntes, donar la informació necessària…

ex: si tenen por a alguna cosa, donar-los l’oportunitat d’expressar el que senten, respondre les seves preguntes donant-li la informació que considerem que és important donar. Hi ha coses que de vegades les ha de dir la família, o han de pensar ells mateixos el que creuen sobre un tema. Per això no sempre ho hem de dir tot, hem de dir el que considerem necessari pel benestar de l’infant.

3. Utilitzar un vocabulari adequat a cada situació, evitant fer eufemismes i intentant no utilitzar masses paraules col·loquials. Els infants han d’aprendre a parlar sobre un tema de manera correcte i natural. Si es tracta d’un dèficit d’algun company o alguna NESE encara més per no generar diferències, burles…

4. Treballar amb el grup classe l’empatia, tot mostrantals companys les diferents situacions individuals de cadascú.

ex: mitjançant contes podem treballar diferents situacions que estiguin relacionades amb el dia a dia a l’aula.

5. Utilitzar estratègies de cooperació i treball en equip per tal de crear dins de l’aula un ambient d’unió i cohesió de grup.

ex: treballar amb diferents grups de treball: gran grup, petit grup, parelles, individual…

6. Ajudar als infants a expressar els seus sentiments, emocions… per a poder coneixe’ls més, per a que puguin adquirir confiança en nosaltres i es sentin segurs dins l’aula, sabent que tenen a algú que els escolta, els atent…

7. Adaptar els continguts, els materials i la distribució de l’aula, sempre que sigui necessari, per facilitar-los el procés d’ensenyament-aprenentatge dels infants, fomentant l’autonomia i creant una bona estada a l’escola.

8. Com a mestres hem de tenir desenvolupades unes habilitats personals com per exemple:

• La paciència
• La tolerància
• El respecte
• La comprensió
• La motivació per a poder crear un bon clima dins de l’aula.

Reflexió

Qualsevol infant en un moment donat pot tenir una NESE, per tant hem de ser conscients que dins de l’aula ens trobarem amb diferents realitats, diferents moments i situacions que ens portaran a haver d’adaptar el que teníem previst, a tenir en compte molts més factors dins de l’aula. A més a més, aquesta diversitat, igual que la diversitat de cultures, religions, races...pot afavorir a la resta de companys de l’aula ja que els permetrà conèixer diverses maneres de fer, diferents idiomes…i també a saber posar-se al lloc dels altres, tenir empatia, etc. D’aquesta manera podrem establir a l’aula una ambient lliure, de confiança i respecte en el que tots els infants hi tinguin cabuda.

No podem oblidar que no són els infants els que s’han d’ajustar a l’escola sinó l’escola a tots els infants, per aixó parlem d’una inclusió com el  procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per a participar plenament en la vida i per a gaudir d'unes condicions de vida normals. La inclusió està relacionada amb la integració, la cohesió, la justícia social.

Si creem una escola inclusiva on tots els infants tenen cabuda aconseguirem una societat inclusiva, on  s’asseguraran els Drets Humans, la dignitat i la ciutadania activa de totes les persones que la composen.  

LECTURA COOPERATIVA BLOC III. SEMINARI 27/05

BLOC A:

1. QUÈ ENS FA DIFERENTS A LES PERSONES?

Les persones tenim una part individual (personalitat...) i una part contextual (família, cultura…).

El que ens fa diferents els uns als altres és la personalitat, la cultura, el sexe, les habilitats socials, la diversitat a nivell acadèmic, els nivells de competència, punts de vista, intercanvi de rols, les maneres d’interaccionar…

L’aprenentatge cooperatiu necessita diversitat. Gràcies a que els participanta dels equips són diferents que es poden oferir ajudes per aprendre. Aquest aprenentatge cooperatiu permet l’acceptació d’aquestes diferències individuals, de les pròpies i de la resta.

2. PER QUÈ ELS METODOLOGIES COOPERATIVES PODEN AFAVORIR UNA ATENCIÓ INCLUSIVA A LA DIVERSITAT?

Les metodologies cooperatives poden afavorir una atenció inclusiva a la diversitat perquè:

- Contemplen la diversitat.

- La cooperació requereix nivells de competència, punts de vista, rols…

- Desenvolupa habilitats socials i cooperatives.

- Aprofita les diferències per enriquir-nos.

- Amb el treball cooperatiu es reconèixen les diferències i es treu profit acadèmic.

- Aprendre ensenyant.

La creació d’un context de cooperació i ajuda entre iguals té la finalitat de convertir l’aula i el centre en una comunitat segura i respectuosa per a tots els alumnes. Les metodologies cooperatives creen condicions per a una participació social basada en els valors de la cooperació.

Els mètodes d’aprenentatge cooperatiu poden ajudar-nos als primers passos d’introducció de la cooperació a les aules, donant pas després a formes més riques i creatives que permetin, no només utilitzar ajustadament la infinitat de mètodes que hi ha, si no combinar-los, recrear-los o inventar-ne de nous. Es tracta d’aprendre a gestionar les interaccions entre els alumnes per a que es converteixin en oportunitats d’aprenentatge.

BLOC B:

3. QUÈ DIFERENCIA ELS GRUPS DELS EQUIPS?

GRUP	EQUIP
Número limitat de persones	Grup de persones que coopera
Assolir junts un objectiu	Assolir un objectiu comú
Ho deixem a l’atzar	És més difícil que passi l’efecte del “vago”. Cada persona és indispensable.
Interacció no estructurada: distribució desigual de tasques	Repartició equitativa de tasques
Aportacions desiguals	Aportacions de cada membre imprescindibles
No hi ha interdependència. El resultat és la compilació dels treballs individuals	Interdepdencia positiva. Els resultats individuals depenen dels resultats de l’equip
Més habitual a l’aula	Menys emprada a l’aula
No estructurat	Estructurat
Treball individual. Es tolera l’ajuda	Es motiven s’estimulen i s’ajuden. Es fomenta l’ajuda

4. QUINES ESTRUCTURES METODOLÒGIQUES PODEM TROBAR EN UNA AULA? QUÈ APORTA L’ESTRUCTURA COOPERATIVA?

• Estructura competitiva
• Estructura individualista
• Estructura cooperativa

L’estructura cooperativa ens aporta:

• La diferencia entre els alumnes es imprescindible per l’aprenentatge cooperatiu. És una metodologia per a la diversitat ja que no nomes coneix les diferencies sinó que les valora positivament i en treu profit. Canvi evident cap a l’educació inclusiva.
• Es posen en joc habilitats bàsiques i actituds socials. ajuda a treballar amb els altres, ser crític, arribar a acords...  per a la democràcia
• El treball en equip ha de ser una de les 4 capacitat bàsiques que ha de facilitar l’educació. Competència clau per a la societat del coneixement.
• Motor d’aprenentatge. Les interaccions amb els altres provoca:
• Conflictes sociocognitius que aporten aprenentatges (Piaget).
• Que hi hagi suport per part dels altres amb la interacció per a cada vegada sigui més autònom i competent i participatiu (Vygotsky).

BLOC C:

5. QUINES SÓN LES CONDICIONS FAVORABLES PER A LA COOPERACIÓ?

1.Interdependència positiva

2. Interaccions cara a cara

3. Responsabilitat individual

4. Ensenyament deliberat d’habilitats Socials

5. Autorefleix d’equip

6. QUIN ÉS EL PAPER DEL PROFESSORAT ABANS, DURANT I DESPRÉS DE L’ACTIVITAT COOPERATIVA?

-  Abans:

El mestre crea un pla de treball amb cada equip. Té  el rol d’organitzar, distribuir les tasques i les responsabilitats per asegurar-se la interdependencia positiva.

A més a de formar-se i tenir energía.

-  Durant:

El mestre monotoritza l’activitat i es troba actiu i obert per tal d’oferir la seva ajuda, tot i que no ofereix respostes tancades sinó preguntes obertes.

A més el mestre ha de donar suport.

- Després:

Es fa l’autoavaluació, element per comprobar que tot els equips va bé.

EL mestre fa una posada en comú amb tots els equips i dinamitza la conversa per tal de que sigui enrequidora.

BLOC D:

7. Quines caracteristiques poden tenir les aules inclusives i els centres inclusius?

Centre:

- Oportunitat: Asegurar que els alumnes més vulnerables  tinguin les mateixes oportunitats que la resta de companys.

- Clima positiu: Un clima en que les discapacitats puguin ser reconegudes i acceptades en la socientat i en aquest cas en l’escola.

- Motivació per la interacció: Motivar la coneixença i els vincles entre alumnes.

- Fites acadèmiques: Ajudes per què els alumnes aconsegueixen fites d’èxit.

- Competència social i habilitats d’interacció:Activitats que facilitin tenir relacions amb els companys.

- Mantenir i generalitzar les relacions.

Àmbit més concret: Aula

- Concepció de l’aula com a comunitat.

- Comunicació oberta sobre les singularitats dels alumnes i les activitats de classe.

- Disposició d’ajudes.

- No forçar l’amistat entre infants.

- Ajudar a sol.licitar ajuda de forma adequada i agrair-la.

2. Què pot aportar la cooperació entre docents?

El aprenentatge cooperatiu és una potent estratègia intructiva que serveix per compartir la tasca de redisenyar i adequar la tasca del docent.

Els mestres necessiten ajuda i recolçament dels altres ja que l’exit d’un és l’exit de tots.

- Oportunitat de formació i perfeccionament amb independència.

-La colaboració entre ells es converteix en una eina imprencindible per afavorir la seva practica reflexiva i aconseguir així eficacia docent.

-Recurs imprescindible per optimitzat l’ensenyament.

-Compartir opinuions entre ells i vivences.

BLOC E:

9. QUINS SÓN ELS 4 MÈTODES COOPERATIUS MÉS HABITUALS?  

Mètodes:

- Tutoria entre iguals: Peer tutoring. Relació de parelles.”Tutor y tutorizado”. S’ajunten per millorar

alguna competència. El tutor aprèn ensenyant, i l’altre aprèn amb l’ajuda.

- Ensenyament recíproc: Reciprocal teaching per a la comprensió lectora. Distribuir entre els

membres les funcions cognitives que realitza un lector expert (llegir, resumir, anticipar, respondre,

etc). Les funcions es van rotant i els alumnes amb dificultat poden veure com funciona.

- El puzzle: Jigsaw. Es fan equips heterogenis on cadascú haurà d’aprendre algun coneixement i

fer-se expert. S’ajunten els alumnes amb la mateixa part de coneixement i entre tots es

consensua i resolen les activitats. El segon pas es tornar al equip del inici, per tal de ensenyar el

que sap. Es responsabilitzarà del seu coneixement i del coneixement dels seu companys alhora

d’explicar.

- El grup d’investigació: Consideren la classe com una comunitat científica. La classe estaorganitzada en equips, treballa per un mateix objectiu. Cada equip s’organitza de manera autònoma. El rol del professor és el de organitzar monitoritzar l’activitat, distribuir tasques i responsabilitats L’activitat finalitza amb una posada en comú de tots els equips. (treballs per projectes).

Reflexió individual sobre les exposicions grupals dels triptics

Aquestes són les meves anotacions i reflexions sobre els triptics exposats a classe:

 BAIXA AUTOESTIMA

Característiques:

La baixa autoestima comporta un seguit de dificultats associades:

• Ansietat
• Inseguretat
• Inestabilitat emocional
• Hipersensibilitat
• Pensament autodestructiu
• Depressió
• L’autoestima implica la valoració de l’autoconcepte i la imatge de si mateix.

Estratègies educatives

• Fer que l’infant es senti integrat i còmode amb si mateix.
• Tenir confiança en les seves capacitats.
• Ser capaç de gestionar situacions amb les que pot trobar-se i combati-les.
• Tenir expectatives positives sobre els infants
• Confiar en les seves capacitats
• No jutjar-los ni etiquetar-los
• No posar-li límits

Consideracions

Per combatre aquest tipus de dèficit que pot ser momentani, hem de tractar als infants sempre com a un mes i reforçar aquells aspectes en el que ell es senti menys segur o amb els que no tingui tant de control, fer-lo capaç de fer de tot encara que li costi. Estimar-lo i fer que la resta l’estimi. Ser empàtics amb ells i posar-nos a la seva pell.

Es difícil trobar-se amb aquest tipus de dèficit amb infants a educació infantil però podem trobar-nos casos en que es desenvolupi per una causa externa a ell mateix, per algun factor familiar o bé per algun factor escolar com la segregació o marginació per la resta del grup.

NEGLIGÈNCIA

Característiques

• Maltractament produït per falta d’atenció de les necessitats bàsiques.
• Deixadesa per part de la família i abandó.  
• Falta d’higiene
• Retard en el creixement.
• Blaus per maltractament físic.
• Malalties cròniques.
• Alimentació escassa o nul·la.
• Problemes maduratius i d’aprenentatge.
• Mal comportament a causa de l’abandó i la situació.
• Somnolència i depressió.
• Conductes per cridar l’atenció de l’adult.

Estratègies educatives

No hi ha estratègies com a tal sinó que s’ha d’actuar seguint un protocol per donar part a les institucions pertinents:

• Detectar
• Notificat
• Avaluar
• Resolució i notificació.

Per altra banda podem buscar recursos educatius per pal·liar aquesta situació a l’aula com per exemple:

Llegir contes per parlar de les emocions per tal de que els infants en aquestes situacions s’expressin.

Joc per fomentar les relacions i impedir que l’infant es senti sol a l’aula.

Fer petites converses parlant de sentiments i emocions.Fer del dibuix una forma d’expressió.

Consideracions

Com a mestres hem de ser conscients que serem el primer professional en detectar aquests casos, per tant hem de dirigir-nos a professionals amb la primera sospita d’un cas de negligència.

OSTEOGENESIS IMPERFECTE

Característiques

Malaltia congènita en la mutació d’un gen encarregat de produir el col·lagen. Provoca fractures que afecten al desenvolupament. De diferents graus.

• To de veu agut
• Fragilitat òssia
• Sudoració excessiva
• Coeficient intel·lectual alt
• Cara triangular
• Escleròtiques
• Deformitat òssies
• Sordesa
• Pell fràgil
• Decoloració de les dents
• Articulacions laxes
• Alçada baixa

Estratègies educatives

• Es molt important que el contacte amb l’infant sigui suau i es faci amb cura ja que podríem fracturar-lo.
• Evitar jocs agressius al pati
• Tractar-ho com un més de la classe i no excloure-ho, tot el contrari, ha de fer les mateixes activitats que els altres infants però amb més cura.

Consideracions

A l’hora de caminar s’ha de dedicar molt de temps a estar amb ell i evitar qualsevol tipus de corretja

La roba ha de ser senzilla i molt lleugera.

Pel que fa a la família s’ha de estar sempre molt a prop i que sentin que els acompanyem i que entenem el dèficit del seu fill.

Aquest nen ha d’estar inclòs a la societat per tant se’l ha de tractar com qualsevol altre però amb més cura.

TRASTORN AUTISTA

Característiques

• Trastorn neurològic complex de per vida.
• Dificultats de comunicació i relació amb els altres.
• Rutines i comportaments repetitius.

Estratègies educatives

• Crear situacions de convivència on hi hagi un clima afectiu.
• Adaptar-nos a les característiques dels infants.
• Afavorir el seu aprenentatge i comptar amb especialistes si cal.
• Afavorir el treball en equip i comptar amb la col·laboració dels mestres i familiars.

Consideracions

La seva interacció social es deficient encara que hem de fer el possible per que intentin relacionar-se i compartir moments amb els iguals. No son gaire empàtics i per tant hem de respectar els seus ritmes i les seves decisions com les de qualsevol altre. Hem de respectar el seu ritme en quan a les rutines ja que els hi ajuden encara més a estructurar el seu dia.

SINDROME DEL MIOL DEL GAT

Característiques:

• Malformació cromosoma 5
• Faccions característiques
• Plor agut
• Retard maduratiu

Estratègies educatives:

• Afavoreix l’estímul sensorial
• Programa d’atenció precoç a nivell sensorial , comunicatiu cognitiu favorable.
• Estimulació del to muscular amb massatges, jocs i activitats.
• Buscar material que captin l’atenció
• Llenguatge oral amb gestos: Utilitzar fotos

Consideracions: 

Simplificar material o utilitzar elements visuals, pot beneficiar a la resta de companys. Conscienciar que es un infant que necessita ajuda.

AL·LÈRGIES

Característiques

• Congestió nasal, rinorrea i/o esternuts
• Inflor de la cara i les parpelles.
• Urticària o granellada (borradura o granissada).
• Picor o opressió a la gola; dificultat per empassar.
• Xiulets; dificultat per respirar.
• Dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrea.
• Mareig i/o desmai.
• Hipotensió; pressió sanguínia baixa.

Estratègies educatives

• No l’hem de deixar mai sol quan hi hagi aliments a prop.
• S’ha de tenir en compte els ingredients amb què es-tan fets els materials escolars.
• Hem de recordar als alumnes que no han d’oferir cap tipus d’aliment que pugui ser perjudicial i explicar-los el per què.
• Ens hem de netejar bé les mans i la cara, així com el material escolar després d’haver menjat.

Consideracions

Tenir en compte quins aliments pot menjar o no, i saber els diferents serveis als quals ens podem adreçar com SCAIC.

SINDROME DE DOWN:

Característiques:

• Altura baixa
• Obesitat precoç
• Hipotonia muscular
• Ulls esgaiats
• Anomalies internes

Estratègies educatives:

• Afavorir una conducta estratègica.
• -Donar un temps de resposta més llarg.
• -Simplificar el material a presentar a l’activitat.
• -Crear‎situacions‎en‎les‎que‎s’afavoreixi:‎‎ l’atenció‎ cap‎ al‎ missatge‎ verbal,‎‎‎‎‎‎‎‎‎‎ interacció,‎ capacitats‎ per‎ l’aprenentatge‎ (escoltar, seure, mirar...).

Consideracions

•  treballar des del  concret‎cap‎a‎l’abstracte.
• -Els és més fàcil la recepció  d’informació ‎per‎ el‎ canal ‎visual-motor.
• És convenient descompondre els continguts.
• S’ha‎d’utilitzar‎estratègies‎per‎a‎que‎ puguin treballar de manera autònoma.
• L’avaluació‎ ha‎ de‎ ser‎ en‎ funció‎ de‎ les seves capacitats reals i els seus nivells‎ d’aprenentatge‎ individuals.

LA SEPARACIÓ DELS PARES

Característiques:

• Plors, plomes de son i alimentació, disminució del rendiment escolar… (tristesa)
• Inquietud, plor, preocupació i inseguretat…( por)
• Hiperactivitat, conductes agressives… (Enuig)
• Fantasies de reconciliació, hiperresposabil·litat (culpa)
• Conductes regressives.. (Soledat)

Estratègies educatives

• Facilitar que s’expressin obertament
• Ajudar-los a  fer front i acceptar els canvis
• Procurar que es relacionin
• Acompanyar al infant a superar el sentiment de culpa…
• Crear un context segur… 

Consideracions:

Crear espais de conversa on tot puguin expressar-se, educar de manera corporal, animar a experimentar emocions, escoltar, ensenyar a escoltar, a compartir….

Saber ajudar als pares facilitant espais per la comunicació, informar a les famílies de qualsevol situació, saber els límits de que podem fer i que no…