LECTURA COOPERATIVA BLOC III. SEMINARI 27/05

BLOC A:

1. QUÈ ENS FA DIFERENTS A LES PERSONES?

Les persones tenim una part individual (personalitat...) i una part contextual (família, cultura…).

El que ens fa diferents els uns als altres és la personalitat, la cultura, el sexe, les habilitats socials, la diversitat a nivell acadèmic, els nivells de competència, punts de vista, intercanvi de rols, les maneres d’interaccionar…

L’aprenentatge cooperatiu necessita diversitat. Gràcies a que els participanta dels equips són diferents que es poden oferir ajudes per aprendre. Aquest aprenentatge cooperatiu permet l’acceptació d’aquestes diferències individuals, de les pròpies i de la resta.

2. PER QUÈ ELS METODOLOGIES COOPERATIVES PODEN AFAVORIR UNA ATENCIÓ INCLUSIVA A LA DIVERSITAT?

Les metodologies cooperatives poden afavorir una atenció inclusiva a la diversitat perquè:

- Contemplen la diversitat.

- La cooperació requereix nivells de competència, punts de vista, rols…

- Desenvolupa habilitats socials i cooperatives.

- Aprofita les diferències per enriquir-nos.

- Amb el treball cooperatiu es reconèixen les diferències i es treu profit acadèmic.

- Aprendre ensenyant.

La creació d’un context de cooperació i ajuda entre iguals té la finalitat de convertir l’aula i el centre en una comunitat segura i respectuosa per a tots els alumnes. Les metodologies cooperatives creen condicions per a una participació social basada en els valors de la cooperació.

Els mètodes d’aprenentatge cooperatiu poden ajudar-nos als primers passos d’introducció de la cooperació a les aules, donant pas després a formes més riques i creatives que permetin, no només utilitzar ajustadament la infinitat de mètodes que hi ha, si no combinar-los, recrear-los o inventar-ne de nous. Es tracta d’aprendre a gestionar les interaccions entre els alumnes per a que es converteixin en oportunitats d’aprenentatge.

BLOC B:

3. QUÈ DIFERENCIA ELS GRUPS DELS EQUIPS?

GRUP	EQUIP
Número limitat de persones	Grup de persones que coopera
Assolir junts un objectiu	Assolir un objectiu comú
Ho deixem a l’atzar	És més difícil que passi l’efecte del “vago”. Cada persona és indispensable.
Interacció no estructurada: distribució desigual de tasques	Repartició equitativa de tasques
Aportacions desiguals	Aportacions de cada membre imprescindibles
No hi ha interdependència. El resultat és la compilació dels treballs individuals	Interdepdencia positiva. Els resultats individuals depenen dels resultats de l’equip
Més habitual a l’aula	Menys emprada a l’aula
No estructurat	Estructurat
Treball individual. Es tolera l’ajuda	Es motiven s’estimulen i s’ajuden. Es fomenta l’ajuda

4. QUINES ESTRUCTURES METODOLÒGIQUES PODEM TROBAR EN UNA AULA? QUÈ APORTA L’ESTRUCTURA COOPERATIVA?

• Estructura competitiva
• Estructura individualista
• Estructura cooperativa

L’estructura cooperativa ens aporta:

• La diferencia entre els alumnes es imprescindible per l’aprenentatge cooperatiu. És una metodologia per a la diversitat ja que no nomes coneix les diferencies sinó que les valora positivament i en treu profit. Canvi evident cap a l’educació inclusiva.
• Es posen en joc habilitats bàsiques i actituds socials. ajuda a treballar amb els altres, ser crític, arribar a acords...  per a la democràcia
• El treball en equip ha de ser una de les 4 capacitat bàsiques que ha de facilitar l’educació. Competència clau per a la societat del coneixement.
• Motor d’aprenentatge. Les interaccions amb els altres provoca:
• Conflictes sociocognitius que aporten aprenentatges (Piaget).
• Que hi hagi suport per part dels altres amb la interacció per a cada vegada sigui més autònom i competent i participatiu (Vygotsky).

BLOC C:

5. QUINES SÓN LES CONDICIONS FAVORABLES PER A LA COOPERACIÓ?

1.Interdependència positiva

2. Interaccions cara a cara

3. Responsabilitat individual

4. Ensenyament deliberat d’habilitats Socials

5. Autorefleix d’equip

6. QUIN ÉS EL PAPER DEL PROFESSORAT ABANS, DURANT I DESPRÉS DE L’ACTIVITAT COOPERATIVA?

-  Abans:

El mestre crea un pla de treball amb cada equip. Té  el rol d’organitzar, distribuir les tasques i les responsabilitats per asegurar-se la interdependencia positiva.

A més a de formar-se i tenir energía.

-  Durant:

El mestre monotoritza l’activitat i es troba actiu i obert per tal d’oferir la seva ajuda, tot i que no ofereix respostes tancades sinó preguntes obertes.

A més el mestre ha de donar suport.

- Després:

Es fa l’autoavaluació, element per comprobar que tot els equips va bé.

EL mestre fa una posada en comú amb tots els equips i dinamitza la conversa per tal de que sigui enrequidora.

BLOC D:

7. Quines caracteristiques poden tenir les aules inclusives i els centres inclusius?

Centre:

- Oportunitat: Asegurar que els alumnes més vulnerables  tinguin les mateixes oportunitats que la resta de companys.

- Clima positiu: Un clima en que les discapacitats puguin ser reconegudes i acceptades en la socientat i en aquest cas en l’escola.

- Motivació per la interacció: Motivar la coneixença i els vincles entre alumnes.

- Fites acadèmiques: Ajudes per què els alumnes aconsegueixen fites d’èxit.

- Competència social i habilitats d’interacció:Activitats que facilitin tenir relacions amb els companys.

- Mantenir i generalitzar les relacions.

Àmbit més concret: Aula

- Concepció de l’aula com a comunitat.

- Comunicació oberta sobre les singularitats dels alumnes i les activitats de classe.

- Disposició d’ajudes.

- No forçar l’amistat entre infants.

- Ajudar a sol.licitar ajuda de forma adequada i agrair-la.

2. Què pot aportar la cooperació entre docents?

El aprenentatge cooperatiu és una potent estratègia intructiva que serveix per compartir la tasca de redisenyar i adequar la tasca del docent.

Els mestres necessiten ajuda i recolçament dels altres ja que l’exit d’un és l’exit de tots.

- Oportunitat de formació i perfeccionament amb independència.

-La colaboració entre ells es converteix en una eina imprencindible per afavorir la seva practica reflexiva i aconseguir així eficacia docent.

-Recurs imprescindible per optimitzat l’ensenyament.

-Compartir opinuions entre ells i vivences.

BLOC E:

9. QUINS SÓN ELS 4 MÈTODES COOPERATIUS MÉS HABITUALS?  

Mètodes:

- Tutoria entre iguals: Peer tutoring. Relació de parelles.”Tutor y tutorizado”. S’ajunten per millorar

alguna competència. El tutor aprèn ensenyant, i l’altre aprèn amb l’ajuda.

- Ensenyament recíproc: Reciprocal teaching per a la comprensió lectora. Distribuir entre els

membres les funcions cognitives que realitza un lector expert (llegir, resumir, anticipar, respondre,

etc). Les funcions es van rotant i els alumnes amb dificultat poden veure com funciona.

- El puzzle: Jigsaw. Es fan equips heterogenis on cadascú haurà d’aprendre algun coneixement i

fer-se expert. S’ajunten els alumnes amb la mateixa part de coneixement i entre tots es

consensua i resolen les activitats. El segon pas es tornar al equip del inici, per tal de ensenyar el

que sap. Es responsabilitzarà del seu coneixement i del coneixement dels seu companys alhora

d’explicar.

- El grup d’investigació: Consideren la classe com una comunitat científica. La classe estaorganitzada en equips, treballa per un mateix objectiu. Cada equip s’organitza de manera autònoma. El rol del professor és el de organitzar monitoritzar l’activitat, distribuir tasques i responsabilitats L’activitat finalitza amb una posada en comú de tots els equips. (treballs per projectes).